Pou Vell

Situació

A la Plaça del Pou Vell, de Sant Llorenç.

Descripció

El Pou Vell és un dels llocs més emblemàtics de Sant Llorenç, tant pel que representà temps enrere a l’hora de proveir d'aigua a les persones i al bestiar, com per ser el lloc de reunió dels protagonistes de Flor de Card, la novel·la més extensa de Salvador Galmés. Encara que el pou sigui probablement més antic, les primeres referències escrites sobre els porxos on estaven ubicades les piques de rentar són de mitjan segle XVII. En els anys setanta l’Ajuntament hi va fer una reforma que fou discutida, ja que eliminà les piques i convertí el recinte en una cotxeria.

El 1555 Gabriel Vives donà a l’església de Sant Llorenç un tros de terra per construir-hi un pou comunitari, pou que podria ser precisament el Pou Vell.

El 1570 es trobava dins les terres de Miquel Grimalt, que establí la seva finca i donà permís als compradors i als habitants de Sant Llorenç per fer ús del pou amb el bestiar de cabestre.

El 1601 els jurats determinaren adobar el coll del pou de Sant Llorenç, fer-hi empedrat i piques. El 1794 el mestre Joan Mesquida va restaurar les piques del preu de 17 lliures.

El 1601 els jurats determinaren adobar el coll del pou de Sant Llorenç, fer-hi empedrat i piques. El 1794 el mestre Joan Mesquida va restaurar les piques pel preu de 17 lliures.

El 1918 l’Ajuntament acordà que les aigües brutes del Pou Vell fossin conduïdes cap al torrent a través d’una sínia al costat del camí del Cós, a fi d’aturar les infeccions que havien provocat febres palúdiques. Pel maig de 1931 s’hi instal·la una bomba per treure aigua.

La construcció va ser completament restaurada l’any 1970 i amb posterioritat, el 2003, per això tan sols es conserven alguns elements, principalment les piques rectangulars.

El 1975 l’Ajuntament hi va dur a terme una reforma que eliminà les piques de rentar i convertí una part del recinte en una cotxera. La construcció presentava una porxada oberta a l’exterior mitjançant dues arcades, una d’elles amb un arc escarser molt rebaixat.

La reforma de l’any 2003 conservà els dos aiguavessos, mitjançant una estructura de troncs rodons de fusta i teula àrab per damunt. Es conserven també tres anelles de ferro anteriors a la reforma, que van ser emprades anteriorment per fermar el bestiar.

El 2005 s’hi col·locà una placa amb un fragment de la novel·la Flor de Card, com a homenatge a Salvador Galmés, ja que hi té lloc una part de l’acció d’aquesta narració.


Bibliografia

CORTÈS I SERVERA, Josep (2012). Sant Llorenç des Cardassar. Edificis singulars, possessions, molins, pous, sínies, fonts, jaciments arqueològics. Sant Llorenç des Cardassar: Associació Cultural Flor de Card, Col·lecció Es Pou Vell, núm. 11.

Imatges: 
Es Pou Vell
Es Pou Vell