Molins

A Sant Llorenç era freqüent la presència de molins d’aigua i fariners. Segons comptes presentats el 15 d’agost de 1747 pel Gremi de Moliners, hi havia 18 molins a Manacor, dos en el camp i dos a Sant Llorenç. La ubicació d’aquestes construccions estaven fora del perímetre urbà, i fou a partir del 1954 que s’han vist reclosos dins l’àrea edificada del terme municipal.

Avui en dia, dins el casc urbà, hi ha sis exemplars fariners: el Molí d’en Comís, el Molí de la Senyora Rosa, el Molí d’en Gras, el Molí d’en Ferrer, el Molí d’en Ros i el Molí d’en Bou.

Tots aquests molins tenien una construcció a la seva base i una tipologia arquitectònica semblant, gairebé sempre repetitiva; encara que en el Molí d’en Ferrer és incompleta. L’estructura de planta baixa consisteix en tres naus longitudinals paral·leles a la façana i cobertes amb volta de canó. La nau intermèdia al seu centre allotja el volum cilíndric de la torra, amb accés central des de les altres dues. Tradicionalment, la nau del darrera s’utilitzava com a espai d’emmagatzement, reservant les dues primeres per vivenda del moliner; malgrat que la delimitació entre els dos tipus d’ús fos molt difusa i no tant taxativa com a la societat actual. Les dimensions de les voltes del canó dels molins llorencincs oscil·laven entre els 3,20 i els 4,00 metres, amb una llargària interior variable però en cap cas superior a 13,75 metres. La torre era l’element bàsic de les construccions molineres i venia condicionada constructivament i tipològicament per les mides i les característiques de la maquinària que allotjava.

Molí d’en Comís

Situació

Al carrer Nord, núm. 1, de Sant Llorenç.

Referències històriques

El 1912 fou adquirit pel pare de Gabriel Riera (Comís) que n’era el propietari el 1990. Per aquest motiu també rep el nom de Molí d’en Biel Comís de Can Coll.

Segura i Rabassa van veure una inscripció als escalons de la torre amb data de 1796.

Molí d’en Gras

Situació

Al carrer Puig, núm. 1, de Sant Llorenç.

Referències històriques

En Soler de Son Bardot o Nofre Soler Ginard va pagar per l’ús industrial 44,7 reials de billó, el 1856.

El 1991, el Molí d’en Gras es restaurà i s’utilitzà com a tenda d’antiguitats i s’habilità com a sala d’exposicions i conferències.

Molí d’en Ferrer

Situació

Al carrer dels Mestres, núm. 3, de Sant Llorenç.

Referències històriques

La primera fulla del llibre de comptes d’aquest molí és de 1830.

Al “subsidio industrial y de comercio” del 1833 ja figurava de propietat de la família Ferrer. El 1846 fou declarat per Guillem Ferrer, veí de Sant Llorenç, que el 1851 va pagar 108,16 reials.

El 1865 la meitat posterior de l’envelador era de planta circular. Dos anys després era propietat de Llorenç Ferrer Bauçà, que ho va conservar almenys fins el 1873, quan tenia un industrial de 3,98 ptes.

Molí d’en Ros

Situació

Al carrer del Pou, S.N., de Sant Llorenç.

Referències històriques

El 1825 era propietat de Pere Femenies, que pagà un industrial de 3 lliures a l’any.

El 1833 figura una partida de naixement de Pere Antoni Femenies Carrió, fill d’en Guillem i na Francesca, “en el molino cerca del Pozo Viejo”. En Guillem era propietari de la casa, del molí i d’un poc més d’un quartó de terra.

A la novel·la Flor de Card, de Salvador Galmés, hi ha un personatge que figuera esser-ne el propietari: es Nin d’es Molí; probablement fa referència a Gabriel Carrió.

Molí d’en Bou

Situació

Al carrer del Sol, núm. 13, de Sant Llorenç.

Referències històriques

L’any 1833 era, junt als tres quartons de terra que l’envoltaven, propietat de Jordi Pont. Quan Jordi Pont va morir, el 1865, el seu fill Bartomeu Pont Brunet des Molí ja feia de moliner des de 1857. La contribució de l’any 1867 fou de 9 escuts i 622 mil·lèsimes i el 1873 d3’98 ptes. a nom de Joan Pont Brunet.

Entre 1880 i 1893 madò Bel Sanxo i Femenies ensenyà a 68 nines dins aquest molí. Per això també se’l coneix com a Molí de Ca sa Mestra.

El capell va desaparèixer el 1930, incendiat per un llamp.

Durant anys va allotjar el restaurant “Molí d’en Bou” de Bartomeu Caldentey, que comptava amb una estrella Michelin i n’era el propietari de la marca comercial, amb el mateix nom. Actualment està tancat.


Bibliografia

CORTÈS I SERVERA, Josep (2012). Sant Llorenç des Cardassar. Edificis singulars, possessions, molins, pous, sínies, fonts, jaciments arqueològics. Sant Llorenç des Cardassar: Associació Cultural Flor de Card, Col·lecció Es Pou Vell, núm. 11.

SALAS I MELIS, Jaume (1994). Conjunt d’estudis sobre cent anys d’autonomia municipal. Capítol: L’arquitectura i l’evolució urbanística. Sant Llorenç des Cardassar: Universitat de les Illes Balears.

Imatges: 
Molí den Bou
Molí den Bou