Inici > Mediambient > Espais Naturals

Espais Naturals

El territori del municipi de Sant Llorenç des Cardassar ha estat molt afectat per l’ocupació humana. El notable aprofitament agrícola del seu terreny ha produït una reducció important de la vegetació natural, reduint a redols poc extensos aquesta cobertura.

En una idealització del territori, la major part de les terres del terme estarien ocupats per la comunitat Cyclamin i -Quercetum illicis typicum, és a dir d’alzinar litoral, que presentaria un conjunt de característiques que el diferenciarien lleugerament dels de la Serra de Tramuntana; en canvi cap a les zones litorals la vegetació potencial ve donada per la garriga d’ullastre (Cnero ceraonieton) caracteritzada per ser una formació oberta amb gran profusió d’arbusts.

La realitat del territori en l’actualitat no s'assembla a aquesta idealització; de fet manquen boscos d’alzina de consideració dins del terme; la presència d’aquesta formació vegetal ha quedat reduïda a clapes inconnexes d’un reduït nombre, més abundoses a la part septentrional. Hi ha una manca de continus arbrats, encara que la presència d’exemplars aïllats d’alzina testimonia l’antiga expansió dels boscos llorencins. Així i tot en aquest grup es troben encara diverses espècies: llampúdol (Rhamnus alaternus), aladern de fulla ampla (Phillyrea latifolia), aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), cirerer de betlem (Ruscus aculeatus), mata (Pistacia lentiscus) i rapa de porc (Cyclamen balearicum) en el pis herbaci.

 En canvi les garrigues s’estenen arreu d’una part significativa del territori, en alguns casos cobert de pins (Pinus halepensis), com les muntanyes de Pocafarina i la Punta de n’Amer, altres amb ullastres. En qualsevol cas aquestes zones contenen una major importància del pis arbustiu, on hi ha espècies com la mata (Pistacia lentiscus), aladern de fulla ampla (Phillyrea latifolia), ginesta borda (Ephedra fragilis), olivella (Cneorum tricoccon), així com plantes enfiladisses: aritja (Smilax aspera), vidalba (Clematis Cirrhosa), vidriella (Clematis flammula) i rogeta (Rubia peregrina).

A les voreres del torrent on encara hi ha una certa permanència d’aigua s’hi poden trobar polls blancs (Populus alba) i negres (Populus nigra) especialment al torrent de sa Blanquera i de ses Planes. També s’hi poden trobar zones de canyar amb la canya, moltes vegades injustament acusades d’afavorir les embussades i desbordaments.

Dins la línia litoral es distingeixen les àrees de platja i les de costa rocallosa. A l’arenosa es ressalta una petita formació boscosa d’aproximadament 100 savines (Juniperus phoenicea) a la platja de sa Coma, que s’estén cap a la Punta de n’Amer, mentre que la resta de la vegetació ha estat eliminada, arrasada pels banyistes i les màquines de neteja. Només queden alguns petits espais a les zones perifèriques de la platja de sa Coma i Cala Millor (Son Moro).

 A la costa rocallosa, si bé es troba afectada pels passejants, encara es fàcil trobar fonoll marí (Crithmum maritimum), saladines (Limonium ssp.) i els gatovells (Launaea cervicorins).