Any dels Brodats

L’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar va acordar declarar, en sessió plenària de dia 6 de febrer, de l’any 2014 Any dels brodats amb motiu del 90 aniversari de la fundació del primer taller de brodats a Sant Llorenç des Cardassar.

La transcendència de la industria dels brodats a Sant Llorenç des Cardassar és tal que avui podem afirmar que els brodats a Sant Llorenç formen part de la història social, cultural i econòmica del municipi i que la seva evolució és deguda a aquesta industria manufacturera. Avui, un segle desprès dels seus inicis es volen valorar i reconèixer els brodats i sobretot, la tasca i l’empenta de la dona llorencina.

Els brodats de llençols, cobertors, jocs de taula, bruses, vestits, mantons i altres peces realitzats a màquina per les dones del poble varen despertar el gust per l’exquisidesa i varen situar els brodats de Sant Llorenç des Cardassar com un referent, per això és també una ocasió per posar de manifest el treball, l’esforç i la capacitat artística de la dona.

De la investigació duta a terme per Lourdes Melis sobre els brodats, la guanyadora de la beca que es va proposar l’any 2010 i que abraça de l’any 1924 al 1974, obtenim que aquesta indústria llorencina va tenir els seus inicis en una societat acabada d’independitzar del nucli de Manacor. Per això, a principis del s. XX, ja hi ha manifestacions d’indústria manufacturera al poble: primer, l’elaboració de bosses d’argent i llavors, la producció de perles. Els primers tallers de brodats daten de la segona dècada del s. XX quan un empresari català, Joan Miró, obrí el primer taller a Sant Llorenç i, des de llavors ençà, es va anar desencadenant la indústria llorencina que, durant un grapat d’anys, proporcionà una sortida laboral remunerada diferent de l’agricultura i una font d’ingressos molt important en què els brodats suposen una nova via laboral per a les dones llorencines que, amb la seva tasca, feien una gran contribució a l’economia familiar.

Els tallers, encara que fossin d’empresaris catalans, tenien una encarregada, una dona que era la que es cuidava de la gestió. Allà es preparava la feina, normalment feien adreços i estovalles, per després repartir-la entre les dones que treballaven a casa. Per dur a terme aquesta activitat, s’hi implicaven tots els membres femenins de la casa, de padrines a netes, que de ben petites ja eren introduïdes dins aquest món i així les famílies s’asseguraven fonts d’ingressos. L’ajuda salarial femenina va ser tan rellevant que fins i tot els homes es dedicaven a les tasques domèstiques, a fi que la dona no amollàs la màquina.

Aquest treball domiciliari, sense horari i una mica lliure, tengué com a conseqüència l’autoexplotació de la dona, ja que com més feina feia més cobrava.

La guerra civil va interrompre l’activitat momentàniament, però, en acabar, es va tornar a iniciar i començaren a proliferar els tallers, de la segona generació, anomenats així bàsicament perquè eren de propietaris del poble. La producció passà a ésser diferent: feien vestits, mocadors, mantons però sobretot bruses. Una altra característica dels tallers locals era la divisió del treball, cosa que també implicava una diferenciació salarial segons la tasca.

Avui en dia, aquesta producció dels tallers llorencins va destinada bàsicament a la demanda turística, no només de l’illa sinó també a diferents indrets d’Espanya i fora del país. Precisament fou el turisme que va afectar a la pervivència dels tallers, ja que els sous que s’oferien en el sector no podien competir amb els dels tallers, això i la introducció de mercats internacionals com ara el xinés, que oferien els productes a un preu molt més barat, feren que aquesta activitat entràs en la decadència.

El que és cert però, és que aquesta indústria dels brodats fou una activitat amb unes conseqüències econòmiques i socials molt importants per al poble de Sant Llorenç i que va durr aproximadament mig segle.

L’homenatge a les brodadores

La carretera de Son Servera, antigament el Passeig, era l’indret del poble on la gent passejava els diumenges. Després del desviament de part de la circulació a través de la variant Son Servera-Artà, es varen tornar a sembrar arbres per recuperar l’aspecte inicial d’aquest paisatge urbà. Ara és el Passeig de les Brodadores, és l’homenatge particular que l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar ha volgut retre a les dones llorencines.

Exposició: "Tallers, bordadores i brodats a Sant Llorenç

Vina a l'exposició, val la pena recordar la nostra història.Horari:De dimarts a dissabtes de 18.30 a 20.30hDiumenges de 11 a 13hVisites guiades: Diumenges a les 11.30hMés informació al 971 569549

Posted by Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar on Jueves, 6 de noviembre de 2014
Imatges: 
Brodadores. Foto Ignasi
Brodadores. Foto Ignasi
Brodadores. Foto Ignasi
Brodadores. Foto Ignasi
Brodadores. Foto Ignasi
Brodadores. Foto Ignasi
Brodadores. Foto Ignasi
Brodadores. Foto Ignasi
Brodadores. Foto Ignasi
Brodadores. Foto Ignasi
Brodadores. Foto Ignasi
Brodadores. Foto Ignasi
Brodadores. Foto Ignasi