Seu Electrònica                   infotorrentada.cat

971 83 83 93

Descripció geogràfica

El terme de Sant Llorenç des Cardassar està situat al nord-est de l’illa, té una extensió de 82,1 km² i limita amb els termes de Manacor, Petra, Artà i Son Servera.

El terme està format per cinc nuclis de població: Sant Llorenç, Son Carrió, Cala Millor, sa Coma i s’Illot.

Dins el municipi hi podem trobar bàsicament 3 tipus de paisatges: paisatge de muntanya, com són les Serres de Llevant; la costa o paisatge litoral; i la resta del terme on hi trobam plans, valls, sementers i els nuclis urbans. 

Les Serres de Llevant

El punt més alt del terme el presenta el Puig d’Alpara (487 m), que connecta amb el Pou Colomer. El segon és la muntanya de Calicant (476 m) que conforma una serralada juntament amb el Puig d’en Tart, turó de sa Moixeta, puig de ses Llesques, i la muntanya i muntanyeta de Sos Llulls.

L’altra serra paral·lela a la de Calicant és la de la muntanya de Ses Voltes o Telègraf (382 m). Unaa altra àrea muntanyosa és la de la muntanya Esquerda i el Puig des Tresor.

Per altra banda i al llindar del terme amb Son Servera trobam les muntanyes de Pocafarina, de puntes agudes i que culminen devora la mar amb na Penyal.

Després hi ha també cims aïllats, dels quals destaquen Ses Talaies, el Puig de Son Puça i el de Son Manxo.

El litoral

El litoral llorencí té aproximadament 8 km de llarg alternantt entre trams de costa arenosa i rocallosa. Les platges del terme són tres: Cala Millor, sa Coma i s’Illot. A s’Illot destaca el Riuet, que és la desembocadura del torrent de ca n’Amer.

Aquest torrent és el més important del terme, forma part de la circulació superficial de l’aigua i duu l’aigua de les vessants de les serres de Llevant. Presenta tres branques: el Torrent de ses Planes que neix a sa Begura, el de sa Blanquera que desemboca devora Sant Llorenç i el Saragall d’en Fava que s’hi junta a Son Carrió.

L’altra àrea de sos Llulls, ses Llenques, ses Bitles i es Pou Colomer que aboca cap al torrent de na Borges, que desemboca a Son Serra de Marina.

La vegetació

La vegetació del terme està conformada bàsicament per garriga, algunes zones de pinar i per grans extensions de conreus de secà –sobretot ametllers i garrovers– i en més petita proporció zones de regadiu.

Població i economia

La dinàmica de la població llorencina s'ha caracteritzat per un creixement ininterromput. Els 2.000 habitants que hi havia a principis del segle XX es transformaren en 5.282 l’any 1996 i actualment les darreres xifres són de 8.328 (2017). Les piràmides de població demostren que les zones turístiques costaneres, sobretot Sa Coma, s’han convertit en un lloc de residència, especialment de població emigrant que treballa en el sector serveis. 

Sant Llorenç, fins ben entrat el segle XX, fou un municipi agrari, on hi havia grans extensions de terra i on l’agricultura era la principal activitat econòmica. Hi havia grans possessions importants dedicades al conreu de secà.

Com a tret important de la indústria destaquen els brodats. Amb la creació de tallers es crearen molts llocs de feina, també a nivell domèstic,  que foren una activitat en esplendor fins aproximadament els anys 60, anys on començà la construcció sobre el litoral. La construcció a gran escala, però, no va ser fins a la dècada dels anys 70. Aquesta expansió de construcció del litoral ha continuat fins a l’actualitat i ha anat lligat a un creixement de l’activitat constructora passant per les urbanitzacions de s’Illot, Son Moro i sa Coma. A més, va culminar a l’any 2000 amb més de 25.000 places hoteleres. Aquest fet va provocar que en un període de 30 anys esdevingués un canvi professional important, ja que els sectors secundari i terciari han passat a ser les principals ocupacions de la població del terme.