Itinerari Històric: Son Carrió

L’origen: Son Carrió Vell

L'origen del nucli de Son Carrió prové de l’establiment que l'any 1860 realitzà Nicolau Dameto, propietari de la possessió homònima, anomenada actualment Son Carrió Vell.

1. Església parroquial de Sant Miquel

Notes històriques de la parròquia de Sant Miquel

Un dels primers pobladors de l'establit de Son Carrió, Joan Lliteres àlies Melé i propietari d’un petit casino i botigacedí l'any 1866 terrenys annexos al seu local per a l'edificació d'un oratori públic. Les obres d’aquesta capella començaren poc després i fou beneïda l’any 1873, sota l’advocació de la Mare de Déu del Carme; dedicació que aviat canvià per la de Sant Miquel. L’any 1888, després d’un gran augment de la població de l’establit, el temple fou erigit vicaria filial de la parròquia de Manacor i s’autoritzà la construcció d’un cementeri. El petit temple s’amplià l’any 1891, però el 1898 ja era novament insuficient, per la qual cosa se sol·licità al Bisbe Campins el bastiment d’una nova església. El vicari general, Antoni Maria Alcover, que havia passat part de la seva joventut a la possessió propera a Son Carrió dita sa Torre Nova donà suport al projecte i alçà els plànols del futur temple, que foren revisats per l’arquitecte provincial Joan Guasp i per Antoni Gaudí i Joan Rubió. La primera pedra es col·locà l’any 1899, en terrenys cedits per Antoni Rosselló Nadal i a l’acte hi predicà Miquel Costa i Llobera. La nova església fou beneïda l'any 1907 pel Bisbe Campins. El 1934 aconseguí la categoria de parròquia. Amb motiu de l'expedició militar republicana del capità Bayo, el 26 d'agost de 1936 l'església fou profanada i el 13 de setembre, ja recuperada la població pels nacionals, el bisbe Josep Miralles hi realitzà un acte solemne de desgreuge.

 

Descripció de la parròquia de Sant Miquel

L’església parroquial de Sant Miquel és un edifici de grans dimensions que destaca sobre la resta de construccions del poblet. Consta de 36 metres de llargària, 12 metres d'amplària i 18 metres d'alçada. La façana de la parròquia de Son Carrió està formada per dues torrasses laterals que emmarquen un portal major amb quatre arquivoltes concèntriques, amb capitells i timpà llisos. Damunt el portal, hi ha una balconada amb barana calada i una gran rosassa en forma de ventall. La testera marca els dos aiguavessos amb sengles rengleres d'arquets de mig punt i es troba coronada per una imatge de Sant Miquel.

El campanar consta de quatre pisos, en els quals es troben finestres amb diferent nombre d'arcs de mig punt: al primer, d’un arc i cegades; al segon, també d'un sol arc; al tercer, de dos i, al quart, de tres. El remat presenta una balconada i una piràmide de teula de quatre costats.

La part posterior de l’església de Sant Miquel està formada per tres absis, dos de petits als laterals i un de més gran al centre.

L’interior presenta una nau de volta de canó amb cinc capelles a cada lateral. El presbiteri té coberta absidal d'un quart d'esfera. El retaule major procedeix de l’església parroquial de Manacor; té una imatge de Sant Miquel al centre, una altra de Sant Vicenç Ferrer a l’esquerra i una tercera de Sant Llorenç a la dreta; a l’àtic, hi ha una imatge de Sant Jaume. Les capelles absidals als costats del presbiteri es dediquen al nom de Jesús a la dreta, que és la capella del sagrari, i a la Mare de Déu del Carme a l'esquerra,  amb la pica baptismal.

Les capelles laterals de l’església parroquial de Son Carrió tenen coberta de volta de canó. Les del costat de la dreta o de l’Epístola són les següents: la primera conté una maqueta del temple; la segona és la de Sant Josep; la tercera és la del Sant Crist; la quarta és la de Sant Antoni; i la cinquena és la del confessionari. Les capelles del costat de l’esquerra o de l’Evangeli són les següents: la primera és la de sant Joan; la segona és la de la Immaculada; la tercera acull el portal lateral, i té coberta de volta d'aresta; la quarta és la de sant Gregori i la cinquena té un portalet.

2. Forns de Can Biel d’es Mosso i Can Mateu Coca

Amb totes les varietats de rebosteria típiques mallorquines i especialitat de coques d’albercoc i orellanes farcides de crema.

3. Convent de monges franciscanes (C/ Mossèn Alcover)

El 12 de febrer de l’any 1899 s’instal·laren a Son Carrió tres monges franciscanes Filles de la Misericòrdia, per tenir cura de l’escola primària femenina i dels malalts. La fundadora fou sor Maria Magdalena Sansó i l’advocació titular del convent fou la Beata Viridiana. El convent actual es començà a construir l'any 1905 sobre terrenys cedits per Joan Orlandis i s'acabà l'any 1915.

L’edifici conventual, situat rere la capçalera de l’església parroquial de Son Carrió, té una façana amb tres plantes d'alçat. El portal forà és d'arc rodó adovellat, amb dues finestres d'arc escarser a cada costat. El primer pis presenta cinc finestres, de les quals la central, sobre el portal, és balconera. El segon pis, el porxo, mostra una renglera de vint-i-cinc finestrons d'arcs de mig punt. La volada de pedra té un seguit de mènsules. A la dreta del convent hi ha la capella conventual, amb un portal d'arc de mig punt coronat per una senzilla claraboia; més amunt hi ha l’escut franciscà. La testera és una motllura mixtilínia rematada per un creu.

4. Ca n’Apol·lònia

Ca n’Apol·lònia és una casa representativa de l'arquitectura popular de Son Carrió. Data de la segona meitat del segle XIX, dels primers anys de l'establiment fundacional del poble. És propietat municipal des de l'any 1994. El 1999 s’acabaren les obres de rehabilitació i d'adaptació a casa de cultura. Té dues plantes d'alçat, portal de llinda i coberta a un aiguavés; a la dreta, hi ha un bloc cúbic que acull un forn de pa. L’interior conserva una cuina típicament pagesa. La finca té un total de 1.507 . Actualment, Ca n’Apol·lònia acull la Biblioteca Municipal de Son Carrió,  el Centre de Dia i l’Aula Cultural.

 

5. Molins de vent de Son Carrió

Molí d'en Benet: Situat a Son Carrió, en el puig des Molins. Consta únicament d’una torre, sense base ni cintell, construïda de pedra vista. A l’interior, s’hi conserva una escala de caragol en mal estat i restes de les moles. Damunt el portal hi ha una grafia en forma de creu i la data de 1867.

Molí Petit: Situat a Son Carrió, en el puig des Molins. La base té forma de "L" i el mur exterior és de peu de murada. Té una escala exterior de 16 escalons, adossada a la base. El portal de l’habitatge és d'arc de mig punt. El 1998, tant la torre com la resta d'edificacions es trobaven en bon estat de conservació.

Molí d'en Pocapalla: Situat a la possessió homònima. No té base ni cintell i la torre és sencera, construïda de paredat de pedres irregulars. Apareix documentat el 1833, quan era una pertinença de Pere Joan Soler Llull. El 1878 n’era moliner Rafel Soler.

Molí de Son Berga: Situat a Son Berga Vell. Consta únicament d’una torre, sense base ni cintell, assentada directament sobre el terreny, construïda de paredat, de pedres irregulars. Apareix documentat el 1857. És conegut també com a molí de Ca Na Cotana.

6. Sa Torre Nova

El 1594 la finca pertanyia a Llorenç Brotat i era coneguda amb el nom de sa Punta d’en Brotat. Tenia dues cases, les antigues –Casa Major– i les noves –sa Torre Nova–.

El segle XVII sa Torre Nova era una de les possessions que conformaven el gran conjunt de propietats denominades Ses Puntes. El 1651 era de Joan Amer deSses Puntes. Tenia cases i era dedicada a conreu de cereals. Hi havia guardes de 235 ovelles i 315 cabres. El 1707 era de Joan Amer, ciutadà militar. Tenia extenses zones de garriga i marina. Es dedicava a la producció de cereals i hi havia guardes de 155 ovelles, 194 cabres, 16 bous i ramaderia porquina. Entre 1706 i 1710, s’hi posaren en conreu 25 quarterades de garriga. Feia una renda anual de 300 lliures, un moltó, un anyell, un cabrit, un porc, quatre gallines, dos capons, vuit pollastres, un quintar de formatge, un de llana i les fogasses i els brossats dels Dijous Sant. El 1863 pertanyia a Maria Lluïsa Despuig Troncoso. En els terrenys, hi ha un poblat talaiòtic.

Mn. Antoni Maria Alcover passà part de la seva joventut a sa Torre Nova, i moltes de les rondalles mallorquines del seu aplec foren redactades en aquesta casa.

Fa anys la finca era propietat de Bartomeu Sagrera i ara és de la seva viuda, la senyora Ana Maria Aspillaga Yarza.

La façana s’aixeca davant una carrera amb un coll de cisterna de secció circular. El frontis mostra dues plantes d’alçat, amb portal forà d’arc escarser. Una portassa d’arc rebaixat s’obra a l’esquerra. El primer pis, dedicat a cases dels senyors, presenta dos balcons. A la dreta, s’alça una gran torre de planta quadrada, de quatre plantes d’alçat. De l’interior de la planta baixa, destaca l’arc que separa els dos aiguavessos, amb motllura helicoïdal.

7. Estació de ferrocarril

Pertany a la línia Palma–Artà. L’estació fou inaugurada el 1921. Els detalls arquitectònics de la decoració, d’aire modernista són comuns a totes les estacions de la línia Artà-Palma. La línia va tancar-se l’any 1977 per a de falta de viabilitat econòmica.

 

Bibliografia

ARAMBURU, J.; GARRIDO, C.; SASTRE, V. (1994). Guía arqueológica de Mallorca. Palma: Olañeta.

AA.VVV. (1999). Guia dels pobles de Mallorca. Sant Llorenç des Cardassar. Palma: Hora Nova.

AA.VV. (1998).Gran Enciclopèdia de Mallorca. Palma: Promomallorca.

HABSBURGO-LORENA, L. S. (1991). Mallorca (Parte especial). A: Las Baleares por la palabra y el grabado. Vol. IX. Palma.

ROSSELLÓ VAQUER, R. (1978). Història de Sant Llorenç des Cardassar. Segles XIII-XVI. Palma: Gràfiques Miramar.